28 agost, 2020

Dia 9. Tornem a port

Els canvis de guàrdia s’acaben i la tripulació es prepara per arribar al port del Masnou, on farem escala per repostar. El sol ens saluda per estribor.

 

 

El mar és un plat i l’arribada a aigües del Principat ens depara una nova sorpresa:

No ens cansem de veure aquestes criatures tant especials, i durant una estona el nostre camí es creua amb el de desenes de dofins.

La travessa ha estat tant tranquil·la que fins i tot ens aturem a fer un bany a alta mar, just abans que el Capità Moreno faci l’última captura del viatge:

 

 

Es tracta d’un bonítol molt esmunyedís, amb el qual el Contramestre Olivella ha hagut de lluitar sense descans per mantenir-lo a bord.

A la una del migdia arribem al Port del Masnou, on omplirem l’estómac famolenc de l’Avi.

 

El Capità Casado amb la mànega del dièsel després d’una setmana de conviure amb 5 homes

 

En mitja hora més amarrem l’avi al port de Premià, destinació final del nostre llarg viatge.
És moment per recollir totes les nostres pertinences i deixar l’Avi en perfecte estat per a la pròxima aventura.

 

Un xarrup de pomada és el millor final per celebrar aquesta experiència

 

Ha estat una setmana inoblidable, envoltat de mariners d’envergadura, i vull fer-ne esment un per un:

 

Capità Óscar Moreno


Valent, responsable però jovial. L’home de les veles, del tabac per tot arreu i del riure constant. Ha sabut vetllar pel benestar de tota la tripulació, inclòs aquest grumet inexpert. Gràcies per la paciència i per fer-nos les vetllades més divertides. A casa meva sempre hi tindràs un tros de síndria esperant-te.

 

Capità Eduardo Fayas

Coneixedor de tots els racons de Menorca. La veu de l’experiència i l’expert en vents de tota mena. L’home de l’ocell i del rom, un llop de mar de cap a peus. El nostre particular Capità Haddock. Gràcies per fer-nos de guia per aquest racó de món que és casa teva i ara una mica casa nostra.

 

Capità Xavi Casado

Precís, metòdic i calculador. L’home dels aparells, del coneixement tècnic i el meu company de camarot. És la meva segona aventura arinera amb ell i espero que no sigui l’última. Gràcies per confiar en mi i embarcar-me en aquesta travessa amb els teus companys navegants.

 

Contramestre Joan Olivella

Voluntariós, treballador i afable. L’home dels caps i de la maneta, de les preguntes i dels jovicats… i de les becaines. Gràcies per aportar un toc de joventut “més jove” a la tripulació i per fer la feina de grumet més fàcil.

 

Grumet Alex Ferre

Simplement, humil relator d’aquest quadern de bitàcola de la ruta per Menorca a bord de l’Avi. 5 navegants en un vaixell de 35 peus. Són faves comptades: 7 peus per cap.

8 Comments

  1. Ostres! Quina gran aventura! Gràcies per compartir-la!
    P.S.: crec que el dofins han estat sempre els mateixos, que us han anat perseguint!

  2. Sense paraules. Ha estat fantàstic seguir-vos a través teu. He gaudit “quasi” com si hi hagués estat!

  3. Ja està? A sobre el dia que es posa a ploure i baixen les temperatures torneu a casa ?

    1. Com uns senyors. Hem aguantat el bon temps fins que hem tornat a port.

  4. Preciosa aventura, sens dubte
    Benvinguts, intŕèpids navegants!!

    1. Moltes gràcies! Ja ens estem adaptant a terra ferma.

  5. Vaig una mica tard… Demano disculpes!!! Moltíssimes gràcies Àlex per els teus relats, em trec la gorra, la pamela o el mocador, sí senyor! Uns escrits diaris, divertidíssims!!! Una feinada! Una sort comptar amb aquest do. Felicitats! I moltes gràcies!!!

    1. “Nunca es tarde si la ducha es buena”. I sobretot quan portes una setmana dutxant-te amb la manguereta del barco.
      Gràcies a tu per seguir-nos! I no et treguis tantes coses que la liarem 😛

Comments are closed.