Pròleg: Perquè no sembli que la tripulació es lleva tard cada dia, damunt d’aquestes línies teniu la prova de com s’ha llevat el dia a Son Saura. I de com m’he llevat jo per fer la foto. I de passada he anat al lavabo i he dormit una mica més.

——-

Quart dia al mar. Tot i que el cansament comença a aflorar, la tripulació no afluixa. Allà on en algun moment no arriben els capitans, ho fan el contramestre i el grumet. Després d’abandonar Son Saura a mig matí i posar proa a l’est, tots dos hem carregat amb la responsabilitat dels detalls de la navegació.

Tot i així, els moments més importants requerien de tota la tripulació per superar-los amb èxit. Maniobres de viratge fetes amb una precisió gairebé mil·limètrica.

Per altra banda, el Capità Moreno seguia preocupat per les provisions, així que ha tornat a provar fortuna amb la pesca. El seu objectiu era poder alimentar la tripulació amb el que poguéssim trobar al mar. Fins ara l’èxit havia estat nul, tot i que en una ocasió vam estar a punt. Només la barca de rems es va interposar entre nosaltres i el nostre dinar. I que avui la barca seguís allà era un mal presagi.
Aviat hem pogut comprovar si correríem la mateixa sort. El Capità Moreno ha ordenat arriar veles després de notar que un peix havia mossegat l’ham.

Aquesta vegada sí! La tripulació, i especialment el capità, han respirat més tranquils amb aquesta aportació de provisions extra en forma de verat.

El Capità Moreno ha vist que aquest era el moment i ha persistit en el seu intent. També ha demanat al Capità Fayas que provés sort. I tots dos n’han tornat a tenir. Quan hem arribat a Binigaus ja teníem tres peixos al cove! Podien convertir-se en un bon sopar per aquesta nit.

Binigaus és una cala d’aigües turquesa, que en un diumenge d’agost tant particular com aquest ha resultat estar molt plena. 3 membres de la tripulació hem fet una expedició amb la barca de rems (i de motor).

La nostra missió era esbrinar si podíem dinar a la taverna local. Mentre el Capità Fayas vigilava la barca varada a la sorra a vista dels grups de banyistes, el contramestre i jo hem visitat la taverna, per comprovar que la quantitat de comensals era tant ingent que no podrien servir-nos un plat calent fins a mitja tarda. Per això, hem decidit que el millor era cuinar el peix que acabàvem de capturar tant oportunament.

Així doncs, ens hem posat a treballar.

Aproximadament una hora després d’haver capturat les tres peces, ja teníem la taula parada amb aquesta menja beneïda, sorgida de les profunditats (o superfície) de la nostra Mediterrània.

A la tarda hem tornat a capturar un verat, però no reunia la mida exigible per a un àpat i l’hem tornat al mar perquè visqués i cresqués amb els seus.

La navegació ens ha portat per uns paratges bellíssims, que han culminat a la Cova d’en Xoroi, uns forats a la roca massissa on s’ha instal·lat una particular taverna amb vistes sobre el mar i sobre els navegants com nosaltres.

Amb la visió de la cova i dels entrants de mar pels que hem navegat s’han eixamplat els nostres cors, i hem decidit de fondejar en aquest petit tros de paradís, en un indret tranquil i lluny de qualsevol tipus d’aglomeració.

Després d’una inspecció ocular i del fons marí, ell Capità Moreno ha validat el fondejament i ha donat la resta del dia lliure a la tripulació per relaxar-se i gaudir de la posta de sol.

I els ocells li han contestat:

Ara cal descansar per encarar la jornada de demà, en què hem de tocar port per primera vegada des que vam sortir de Premià. Maó ens espera.