Fa una setmana que naveguem i fins ara no havíem tingut un dia tant tranquil. De fet, massa tranquil. El pitjor malson del navegant ha esdevingut real avui.
El dia havia començat certament en calma. L’Illa d’en Colom ens ha ofert un magnífic refugi del vent, i he aprofitat per acostar-me a la platja Arenal d’en Moro. He de dir que les meves condicions al vaixell continuen millorant. He aconseguit que el Capità Fayas em fes de xofer. M’ha deixat a la platja i ha tornat a recollir-me a l’hora convinguda.
L’expedició comença a veure la seva fi, i l’Avi ha de fer proa cap a l’oest, on la intenció és dormir a Fornells i sopar en terra ferma. Així que llevem l’àncora i sortim a mar obert.
La travessia és tranquil·la fins a arribar a S’Arenalet, una cala verge on ens trobem amb força embarcacions. És un lloc perfecte per dinar i relaxar-se una estona.
Jo m’he acostat a la platja nedant, i a la tornada he hagut de lluitar contra l’onatge per arribar de nou a l’avi. El Capità Moreno ha anat a inspeccionar el fons marí, i ens ha obsequiat amb dues de les seves troballes: una nacra i una rajada.
L’avistament de fauna autòctona s’ha completat a terra, on des de sa Punta de Ses Llengues ens ha saludat una cabra salvatge.
A mitja tarda hem sortit cap a Fornells. Quan érem a mar obert de nou, és quan ha passat. Allò que tot mariner tem gairebé tant com una tempesta. El vent… s’ha aturat. I el vaixell també.
La manca de vent pot fer fracassar una expedició, i deixar els seus tripulants a mercè de la marea enfrontant-se a un destí fatal. I és en moments així quan dono gràcies per tenir no un sinó tres capitans a bord de l’Avi. Tres mariners experimentats capaços d’enfrontar-se a qualsevol situació enmig del mar. I la falta de vent és una de les pitjors. Però tots tres han reaccionat de seguida: el Capità Casado ha proposat estudiar tots els informes meteorològics dels darrers 20 anys per extrapolar un model que ens indiqui quan i on tornar a agafar vent. El Capità Fayas ha proposat aprofitar que no feia vent per fer volar el seu ocell, i el Capità Moreno ha proposat… fer-se un banyet.
Després d’àrdues deliberacions i d’arguments a favor i en contra de totes les opcions per superar aquesta adversitat, han arribat a un acord: engegar el motor. I hem continuat navegant.
L’arribada a Fornells ha estat com intentar aparcar en zona blava a Barcelona. Hem fet algunes voltes fins a trobar una boia que ens satisfés prou. I amb l’ajuda del Xavi, el jovial boier responsable de la zona, n’hem trobat una de perfecta.
Fornells és un petit poble amb certa afluència de visitants. Amb un breu passeig vora el mar hem arribat a S’Algueret, la taverna on farem un bon àpat de peix.
Després visitem una altra taverna, Sa Taula, on podem gaudir de beuratges de colors i d’unes vistes elevades del poble. A la taula del costat parlen d’oftalmòlegs i otorrinos, una conversa estranya de tenir en una terrassa.
La nit, com sempre, acaba amb una última copa a bord de l’Avi amb tot el gel necessari. Ganímedes brilla damunt dels nostres caps, la qual cosa indica que són les 2:30 de la matinada. Demà serà un dia llarg i dur. El Capità Fayas abandonarà el vaixell, i la resta de la tripulació posarà rumb cap al Principat. Serà una llarga travessa per la Mediterrània.
