Fer port sempre és bo. Ahir em vaig llevar amb una imatge que va marcar el devenir del dia. Però avui les vistes al port han estat diferents, i el dia començava millor. Només una embarcació veïna ha trencat la dinàmica positiva. Bé, la dinàmica positiva i part del seu casc quan s’ha empotrat contra la nostra àncora. Per sort l’Avi ha sortit il·lès i no hem hagut de fer “parte”.

Hem esmorzat per poder sortir a primera hora. De la tarda. Abans hem tingut l’agradable visita del pare del Capità Fayas, amb qui ens hem posat al dia de les qüestions més trascendents del futur de Menorca. Es nota que és algú que s’estima s’illa.

Amb les piles carregades, els cossos descarregats de l’estrès del dia anterior i de tot allò sobrer, li hem donat una mica de menjar a l’Avi perquè pugui navegar les milles que encara falten.

Hem sortit del Port de Maó i hem posat la proa direcció nordoest per fondejar a Es Murtar. Allà hem dinat i hem conegut també la filla del Capità Fayas, que ha vingut fins al barco a bord d’un torpede. Sí, d’un torpede

El Capità Moreno, àvid de coneixements i experiències amb qualsevol tipus de nau, ha volgut aprendre a navegar amb un d’aquests estris.

El Capità Fayas li ha fet una demostració de com nedar com un torpede.

Després d’això hem continuat el nostre trajecte cap a l’Illa d’en Colom. La tarda és fantàstica, i el sol és a punt de pondre’s darrere la costa.

Per cert, a tots aquells preocupats pel meu benestar després del post d’ahir, gràcies. Fa unes hores hem conegut la notícia que Messi marxarà del Barça. La tripulació s’ha alterat molt amb la notícia i s’han posat les mans al cap pel fet que es deixi marxar algú tant important per l’equip. No sé si és perquè no han volgut reproduir l’error de la Junta Directiva del Barça, o per les negociacions entre el SIGRUNET (Sindicat de Grumets Novells d’Embarcacions Tripulades) i el SICARIS (Sindicat de Capitans Responsables i Solidaris), però el cas és que les meves condicions laborals ha millorat ostensiblement:

La tensió sembla haver-se esvaït entre la tripulació, i el relaxament s’ha afegit al cansament de 5 dies de travessia:

Quan arribem a l’Illa d’en Colom podem sentir la pau que desprèn aquest indret tant especial.

Un cop fondejats apareix una petita embarcació que ofereix begudes amb base de rom: a la vela hi diu “Mojito Man”.

Tot i que el rom és la beguda marinera per excel·lència, la tripulació té altres plans. No som a Cuba, som a Menorca, i aquí la beguda espirituosa imperant és la pomada. Les previsions contemplen el Gin Xoriguer i el refresc de llimona, i a més a més tenim una màquina celestial. Encara no us n’havia parlat, però quan ens vam embarcar fa 5 dies portàvem amb nosaltres un membre extra a la tripulació. Un membre sense el qual no ens hauríem pogut fer a la mar:

Sí. És una màquina que fa glaçons a dojo. I tot i que incialment el corrent elèctric del vaixell no permet fer-la servir, l’equip d’enginyers de l’Avi se les ha empescat per aconseguir-ho.

L’èxit va ser molt celebrat pel Capità Moreno, que va veure en aquells petits blocs de gel una solució a totes les seves preocupacions hidroalcohòliques típiques de l’època en què vivim.

Amb tot això ja ens hem pogut a preparar el sopar, culminat amb unes postres ideades per Moreno i Olivella. Una galeta de xocolata amb un topping de pera ha precedit la pomada i l’ús dels glaçons que la màquina celestial escup sense parar.

Sens dubte, superar l’equador d’aquesta aventura acompanyats d’una màquina de gel fa que tot sigui molt més fàcil. Mentre escric aquestes línies, sento els riures i el balboteig dels meus companys. L’Ossa Polar és molt a prop de l’horitzó i Mart s’albira just per damunt del perfil de l’Illa d’En Colom. Això vol dir que són la 1:38 de la matinada.